L'espectacle teatral




SINOPSI DE L’ESPECTACLE

L’incendi de les papallones és un espectacle teatral basat en el poemari homònim d’Agnès Llobet. Aquest espectacle fusiona paraula i imatge per despertar un univers enigmàtic, desconegut i brutal.

El poemari fou escrit a partir d’unes anotacions que l’autora va fer durant la seva estada a Esplugues del Llobregat. En aquesta població hi ha diverses residències tutelades, derivades de psiquiatria i les persones que hi resideixen formen part de la vida quotidiana del poble. I, en especial, de la vida diària d’una cafeteria del centre.

Aquest poemari és el fruit de la reflexió que l’autora fa de tres d’aquestes fascinants persones: José Antonio, Mari i Pablo. A partir dels seus tres universos, es reconstrueix un viatge que ens capbussa en el món de les fantasies i de l’inimaginable. Parlam de fantasies com tots aquells desitjos, pulsions, obsessions i manies que cada un de nosaltres podem reconèixer en les nostres vides i en la vida dels éssers més propers.

L’incendi de les papallones recorre tres etapes: primer, les fantasies són gairebé un objecte palpable al teu davant que condiciona, enriqueix, confon o encén la teva vida; en una segona etapa, aquestes fantasies entren dins la pròpia persona i actuen directament en la percepció que tens de la reaitat; i, finalment, les fantasies obren un doble camí, el de la destrucció i el de la creació.



PROPOSTA ESCÈNICA

Un espai intimista que convida a la recerca de la bellesa al bell mig d’unes circumstàncies que ens pertorben. L’escriptori, el paper, la paraula i la seva musicalitat, ens acompanyen al llarg d’aquest viatge poètic cap al descobriment  de qui som i què ens pertany, més enllà de tot el que ens espanta. L’incendi, com una plaga de gent que es transforma; en una societat que canvia a un ritme tan ràpid que  costa seguir el seu ritme. Un canvi que ens permet, però, fer balanç del viscut i decidir qui  volem ser. Un incendi com a metarfosis del jo, que ens permet trobar la bellesa en imatges i camins complicats i fins i tot destructius. Són cuques de llum, camí a la destrucció, que brillen fins el seu darrer sospir. Un espectacle teatral basat en la veritat que traspua cada paraula; un realisme màgic que posa en comú la quotidianitat dels nostres pensaments i la fantasia que som capaços de governar.



ESCRIT DEL DIRECTOR


Amb els dies
Amb el temps
Amb lexperiència
Sento que
Sento com
DES - APRENC
           Aprenc que
Res dallò que mha permès arribar fins aquí
Res servirà per fer un pas més enllà
Fa hores que escric
VOLARÉ SENSE PREVISIONS
VOLARÉ SENSE PRECAUCIONS
                                                       i ho esborro
                                                       i ho torno a escriure
Sento que és important dir VOLARÉ
(Però això només és la intenció)
Sento que és important dir PREVISIONS
(Però ho dic només perquè sàpiguen que PENSO)
Sento que és important dir PRECAUCIONS
(Però ho dic perquè vull fer-vos saber que sóc AGOSARAT)

Cap daquestes paraules majúscules ensenya cap secret
Cap daquestes paraules amaga un secret
Allò que sí fan aquestes paraules
És tapar
La meva incapacitat dexplicar
                                                Qui sóc jo
                                                Que vull jo
                                                Don vinc jo
                                                On vaig
Enterrats a la poesia
Sovint
Hi han tresors
Diria més
Hi ha un «El Dorado»
Però jo no sóc un poeta
Jo he vingut aquí
A capbussar-me dins l’ànima
Daquesta dona
A cremar-me en el seu foc
Perquè tu puguis emmirallar-te
A les flames de la seva ànima.


                                                                                                 Emilià Carilla

No hay comentarios:

Publicar un comentario