SINOPSI DE L’ESPECTACLE
L’incendi de les
papallones és un espectacle teatral basat en el poemari homònim d’Agnès Llobet.
Aquest espectacle fusiona paraula i imatge per despertar un univers enigmàtic,
desconegut i brutal.
El poemari fou
escrit a partir d’unes anotacions que l’autora va fer durant la seva estada a
Esplugues del Llobregat. En aquesta població hi ha diverses residències
tutelades, derivades de psiquiatria i les persones que hi resideixen formen
part de la vida quotidiana del poble. I, en especial, de la vida diària d’una
cafeteria del centre.
Aquest poemari és el
fruit de la reflexió que l’autora fa de tres d’aquestes fascinants persones:
José Antonio, Mari i Pablo. A partir dels seus tres universos, es reconstrueix
un viatge que ens capbussa en el món de les fantasies i de l’inimaginable.
Parlam de fantasies com tots aquells desitjos, pulsions, obsessions i manies
que cada un de nosaltres podem reconèixer en les nostres vides i en la vida
dels éssers més propers.
L’incendi de les
papallones recorre tres etapes: primer, les fantasies són gairebé un objecte
palpable al teu davant que condiciona, enriqueix, confon o encén la teva vida;
en una segona etapa, aquestes fantasies entren dins la pròpia persona i actuen
directament en la percepció que tens de la reaitat; i, finalment, les fantasies
obren un doble camí, el de la destrucció i el de la creació.
PROPOSTA ESCÈNICA
Un espai intimista
que convida a la recerca de la bellesa al bell mig d’unes circumstàncies que
ens pertorben. L’escriptori, el paper, la paraula i la seva musicalitat, ens
acompanyen al llarg d’aquest viatge poètic cap al descobriment de qui som i què ens pertany, més enllà de
tot el que ens espanta. L’incendi, com una plaga de gent que es transforma; en
una societat que canvia a un ritme tan ràpid que costa seguir el seu ritme. Un canvi que ens
permet, però, fer balanç del viscut i decidir qui volem ser. Un incendi com a metarfosis del
jo, que ens permet trobar la bellesa en imatges i camins complicats i fins i
tot destructius. Són cuques de llum, camí a la destrucció, que brillen fins el
seu darrer sospir. Un espectacle teatral basat en la veritat que traspua cada
paraula; un realisme màgic que posa en comú la quotidianitat dels nostres
pensaments i la fantasia que som capaços de governar.
ESCRIT DEL DIRECTOR
Amb els dies
Amb el temps
Amb l’experiència
Sento que
Sento com
DES - APRENC
Aprenc que
Res d’allò que m’ha permès arribar fins aquí
Res servirà per fer un pas més enllà
Fa hores que escric
VOLARÉ SENSE PREVISIONS
VOLARÉ SENSE PRECAUCIONS
i ho esborro
i ho torno a
escriure
Sento que és important dir VOLARÉ
(Però això només és la intenció)
Sento que és important dir PREVISIONS
(Però ho dic només perquè sàpiguen que PENSO)
Sento que és important dir PRECAUCIONS
(Però ho dic perquè vull fer-vos saber que sóc AGOSARAT)
Cap d’aquestes paraules majúscules ensenya
cap secret
Cap d’aquestes paraules amaga un secret
Allò que sí fan aquestes
paraules
És tapar
La meva incapacitat d’explicar
Qui sóc jo
Que vull jo
D’on vinc jo
On vaig
Enterrats a la poesia
Sovint
Hi han tresors
Diria més
Hi ha un «El Dorado»
Però jo no sóc un poeta
Jo he vingut aquí
A capbussar-me dins l’ànima
D’aquesta dona
A cremar-me en el seu foc
Perquè tu puguis emmirallar-te
A les flames de la seva ànima.
Emilià Carilla
No hay comentarios:
Publicar un comentario